SALA PARÉS
La sala parés, exposant art, van ser els primers
La Sala Parés, la galeria més famosa i històrica del carrer, va ser fundada en 1877 com una botiga de materials d’art i el seu fundador Joan Bautista Parés la va transformar en la primera sala d’exposicions d’art d’Espanya.

Al començament dels anys noranta del segle XIX, la Sala Parés va estar sempre la base creativa de destacats pintors modernistes. Va ser llavors quan es va celebrar la primera exposició conjunta de Santiago Rusinyol, Ramón Casas i Enric Clarasó, la qual va suposar una veritable renovació pictòrica i escultòrica en el panorama artístic del país. També es van exposar obres d’artistes consagrats com Joaquim Mir i Isidre Nonell. Cal esmentar que en 1901 es van exhibir aquí diverses obres de Pablo Picasso. Encara que va rebre poca resposta, aquesta va ser la primera vegada que el jove artista exposava la seva obra en un museu d’art.

A causa de la seva filosofia empresarial conservadora, la Sala Parés va decaure durant un temps perquè no podia competir amb les galeries emergents de Barcelona. L’any 1925, quan va ser adquirit per la família Maragall, es va reformar i es van realitzar més negocis. Va seleccionar un grup de pintors realistes innovadors, com Rafael Llimona, Joan Serra i Josep Mompou. Al mateix temps, també es van exposar alternativament amb ells obres de l’època del Parés, això va fer que la modernitat i la tradició fossin molt ben combinades.

Sota aquest ambient, al carrer van sorgir molts personatges importants dins de la història d’Espanya i tots estaven documentats per les rajoles, entre ells podem trobar una placa commemorativa del ballador Juan Magriñá Sanromá, qui va fundar el seu estudi en aquest mateix carrer; una rajola al costat de la porta de la casa de l’historiador de l’art José Puiggarí i Llobet que registra el seu naixement i vida; un altre que ens explica que el poeta Leandro Fernández de Moratín va fer moltes obres a l’hotel del carrer, concretament en la casa número 4; un altre que documenta “aquest carrer va viure Àngel Guimerà”, el qual commemora la seva mort.
AUCA