el turisme

Al ser situat en el centre de Barcelona, al costat de les Rambles, més per la fama de la xocolata, el Carrer Petritxol sempre hi passaven turistes. Una de les nostres companyes va arribar al carrer a un dissabte i no es podia reconèixer el carrer, ja que estava ple de gent. Hi havia gent fent cues en les xocolateries, altres quedaven en el carrer xerrant. Segons la nostra observació, la gent ve amb la família en els caps de setmana, moltes vegades es berenen a les xocolateries, fan compres al carrer i beuen als bars.

En veure aquesta quantitat de turistes, el nostre equip també vam entrevistar als 3 tipus de negocis sobre el tema de públic, ja sigui el tipus de client, el canvi de públic o la quantitat de clients.

Lota: I a nivel de públic, el públic que ha anat canviant durant els anys, s’ha adaptat més el turisme al vostre negoci?

Rosa: No, el negoci t’adaptes tu al negoci, la gent mai s’adapta a tu.

Lota: Em refereixo a quin públic destaca més, és a dir, públic estranger o local?

Rosa: Pensa que cada negoci et dirà unes coses diferents, perquè per exemple, nosaltres viviem molt, sempre havia viscut molta gent de Barcelona, molta de gent de comarca i poc del turisme, només turisme nacional.

Per Miret, la societat va canviant i els gustos de gent també canvien, els comerçants només tenen dues vies: o t’actualitzes o tanques. En aquesta botiga hi ha coses des de 2€ fins a 2.700€, per tant, tenen tots tipus de públic. A més a més, de vegades venen persones per fer encàrrec d’una joguina concreta.

ENTREVISTA A GRANJA PALLARESA

Lota: Luego queremos preguntar si la tienda se ha mantenido igual desde que había, ¿los clientes también se han mantenido? ¿O ha habido un cambio de público?

Cristian Troyano: A ver, “que sea igual” te refieres en cuanto a línea de producto?

Lota: No, a la clientela que viene.

Ana: Viendo que antes era público más local y ahora más turista…

Cristian Troyano: Quizás antiguamente no había tanto turismo –aquí y en Barcelona–, pero ahora al final Barcelona es un punto de turismo muy fuerte. ¿Dónde vamos? Si no eres de aquí, es un punto para venir. Los japoneses, los asiáticos… vienen con guías que ya le pone “tienes que venir aquí”. Entonces, hay mucho turismo ahora, pero porque en la ciudad lo hay, no por el tipo de negocio es mejor en sí. Como que toda la ciudad está llena de turismo, vas a Sagrada Familia y toda la zona colindante es turismo. [...] Estamos pegados al lado de las Ramblas, eje comercial de Barcelona, aunque el negocio sigue igual, se va adaptando solo a (turismo).

A part dels turistes, de vegades també venen gent local que des de petit ja venien a la xocolateria amb la família, per tal de mantenir aquesta tradició.

ENTREVISTA A QUIM CONESA

Quim: El carrer no era turístic, i després totes les màquines les vem portar a un altre local i l’hem fet una botiga, perquè no era turística. De fet hi havia fins i tot ceres.

Ana: Sí, ens ha ensenyat una foto que li havia enviat no sé qui del carrer de Petritxol (amb ceres).

Quim: Sí, és que no era carrer peatonal ni de res, no tenia res que veure, era amb ceres, imagina’t tu.

Ana: Sents que ha canviat molt des de que havia vingut molt aquest públic turista, quants anys fa més o menys?

Quim: No, fa molt de temps.

En aquest carrer també hi existeixen pisos per als turistes, com per exemple el pis davant de La Conesa, on sempre passava gent amb maletes. Llavors, aquests turistes els molesten als veïns? Sorprenentment, segons el botiguer Quim, la resposta és un no. “No fan molt de soroll, van i marxen, no molesten gaire.”